Manifest per la sobirania i el dret a decidir del poble valencià

Avui. 306 anys després de la pèrdua del nostre autogovern a sang i foc. Després d’un segle de repressió militar. Després d’una successió de reis i reines contraris a les llibertats i els drets individuals i col·lectius. Després de segles d’un aparell d’Estat al servei dels interessos dels nostres botxins. Al servei de la nostra assimilació. De la nostra desaparició. De la nostra dissolució. Després d’una guerra. De dos dictadures. I de dos restauracions borbòniques. Després de segles i segles d’espoliació fiscal. De manca d’inversions. D’arraconament econòmic. Després de 35 anys de menys teniment sistemàtic. D’alienació nacional. D’irrellevància política.

Avui. El mateix dia que els nostres avantpassats es van alçar. Front l’absolutisme. La injustícia. La vergonya. El mateix dia que els valencians i les valencianes d’aquell temps van dir prou. I van agafar les armes. I van lluitar.

Nosaltres. La joventut valenciana d’avui. La de la generació precària. La de la crisi. La de la diàspora. Hem decidit seguir l’exemple dels nostres avantpassats i alçar-nos pacíficament contra les injustícies. Contra l’opressió. Contra aquells que minen el nostre futur. Negant-nos els nostres propis diners. Qüestionant el nostre autogovern. Dilapidant el nostre Estat del benestar. Perquè a cada pas que donem som més conscients. Que vam nàixer com dones i homes lliures. Que vam nàixer com a poble lliure. I que lliures volem ser.

Per això ens hem aplegat ací. A Ondara. Xiques i xics joves del País Valencià. Valencianes. Valencians. Persones amb dignitat. Per a dir ben alt i ben fort que volem ser amos del nostre propi destí. Decidir sobre els problemes que ens afecten. Sentir-nos part del poble que som i volem construir. Perquè tenim dret a decidir. Com a persones. Com a poble. Perquè creiem que l’alliberament i la justícia social passen també per la consciència identitària. Perquè sabem que comptem. Perquè volem comptar. I tindre un lloc al món. Un futur. De pau i de llibertat. De dignitat. Amb sobirania per al nostre poble. A favor de tothom i en contra de ningú. Simplement pel senzill anhel de ser més lliures. De ser més dignes. De bastir amb les nostres pròpies mans un món més just i més igualitari. ‘Perquè’-com va dir el poeta- ‘hi haurà un dia en que no podrem més i llavors ho podrem tot’. I eixe dia és arribat. Que visquen els pobles i que visquen les persones.

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=49zeZzkBFRs