Tal escàndol polític ha obligat a dimitir de l’àrea de cultura a l’edil Vicent Vives Signes. Tanmateix, no abandona la seua acta com a regidor i roman com a cap de les àrees de Joventut i Turisme.
A les 13,00h de la vesprada sonaven els telèfons dels regidors de l’oposició. Rebien una cridada des de l’Ajuntament d’Ondara per convocar-los a una Junta de portaveus urgent just un quart d’hora després.
El motiu de tal urgència era comunicar allò que els membres de Compromís Ondara ja havíem anunciat des de setembre de 2013: La pressió judicial no deixava cap alternativa de maniobra per a continuar amb les falsedats respecte del festival celebrat a octubre de 2012. L’Ajuntament d’Ondara es veia obligat, davant del fet de la denúncia, a fer un pagament de 27800 euros en concepte de despeses de l’Esclatasò.
Quan Vicent Vives presentava la liquidació del festival declarava unes pèrdues d’aproximadament 35400 euros. Ja en aquell ple, la regidora de Compromís, Pepa Gasquet, debatia contra el Govern municipal i indicava que les pèrdues aproximades arribaven a 67000 euros. No eren números trets fruits de l’atzar, només calia revisar amb un poc de deteniment la liquidació: hi havia factures que no s’havien inclòs en dit còmput. Davant tals acusacions l’alcalde insistia en que d’eixes factures se’n feia càrrec l’empresa organitzadora “Tremola”.
En setembre de 2013 ja anunciàvem a la nostra pàgina web “Compromís Ondara estudia acudir als tribunals per l’ocultació de factures del festival Esclatasò”. Mesos després, a febrer vam fer aquesta mateixa denúncia al ple de l’Ajuntament. D’aquelles acusacions vam rebre dos respostes: una la d’acusar-nos públicament de mentiders i l’altra el silenci. Perquè a Ximo li va semblar que, una vegada acabades les seues armes per defensar allò no defensable, el més digne era el silenci, que el temps ja ho taparia tot. No comptava amb la nostra insistència!.
Als membres de Compromís la notícia els ha recordat la novel·la del premi Nòbel de literatura G. García Márquez: Crònica d’una mort anunciada. L’any 1981 allí podia llegir-se sobre la impossibilitat d’accedir al coneixement de la veritat, la violència o el fatalisme. Hui els ha estat impossible no fer una comparativa de la temàtica de la novel·la amb l’assumpte que porta a escriure estes línies.
De la novel·la es pot extreure que res podria evitar la mort d’un dels personatges principals. El dia que Ximo Ferrando i Vicent Vives presentaven la liquidació de l’Esclatasò també anunciaven la crònica de la seua mort política. La mentida i la manipulació, tard o d’hora, acaben descobrint-se.
En aquells moments Compromís ja representava el narrador de la novel·la i feia de testimoni de molts fets que no ens semblàvem dignes d’un Ajuntament: ni èticament ni legal.
El fruit de la feina realitzada per Compromís Ondara ha començat a donar els seus fruits. Avui ha dimitit d’una àrea un regidor de l’Ajuntament, pensem que este només és el principi de la mort política dels populars a l’Ajuntament.